Hong Kong produïa unes 200 pel·lícules a l'any a principis dels noranta. Va ser només l'èxit salvatge de la indústria cinematogràfica el que va permetre a Wong perseguir el seu enfocament menys comercial de la producció cinematogràfica. Days of Being Wild va ser un desastre de taquilla a nivell local, però la seva aclamació de la crítica va fer que Wong sigui una de les figures més importants de l'època. Partint de la prosperitat econòmica de l'última dècada de l'era colonial, va trobar oportunitats per explorar i desenvolupar el seu enfocament únic a la realització de cinema. Amb l'ajuda del director de fotografia Christopher Doyle i el director d'art William Chang, Wong va desenvolupar un llenguatge visual i una estètica únics. Les imatges són primeres a les pel·lícules de Wong; fins i tot els diàlegs i les narracions fragmentades apareixen com si fossin instantànies de moments.
Tant si es troben en el teló de fons dels anys seixanta, un paisatge urbà modern o els subministraments de crispetes de blat de moro d'època històrica, les pel·lícules de Wong tenen temes universals. No cal un gran coneixement sobre el context cultural i històric de Hong Kong o la cultura xinesa per apreciar-los. Això és especialment cert a Ashes of Time (1994). Una de les preferides de la crítica, va ser una producció cara que va trigar dos anys a completar-se. Una subversió del gènere clàssic wuxia (arts marcials), es tracta bàsicament de recordar i oblidar, un tema que es pot entendre independentment de l'origen cultural.
A mitjans-90s, Wong s'havia consolidat com un dels millors cineastes de la regió, amb Chungking Express que li va guanyar tots els guardons dels premis de cinema de Hong Kong el 1995. La indústria cinematogràfica de la ciutat encara era un negoci pròsper i lucratiu, però era evident que Wong volia un camp més gran. Mentre que John Woo ja havia començat la seva carrera a Hollywood fent pel·lícules d'acció, Wong va guanyar el premi Fipresci al Festival Internacional de Cinema d'Estocolm per Chungking Express. També va guanyar elogis de Quentin Tarantino, de qui es deia que va tirar dels fils per assegurar la distribució de la pel·lícula a l'estranger. Fer-se un nom a l'escenari internacional era possible, i anar a Hollywood no era l'única manera.
Happy Together va arribar just abans que s'acabés el domini britànic sobre Hong Kong i la ciutat es va convertir en el centre d'atenció global. La pel·lícula va segellar l'estatus d'estrella de Wong, guanyant-lo com a millor director al Festival de Cannes, la primera persona xinesa a rebre el premi. Els primers anys posteriors al traspàs es van mantenir en gran part pròspers, com si poc de la ciutat hagués canviat, i l'any 2000 es va estrenar In The Mood for Love, un drama romàntic ambientat a Hong Kong dels anys 60 que és àmpliament reconegut com el millor treball de Wong.
The Mood for Love acaba l'any 1966, un moment crucial que va marcar l'inici de la Revolució Cultural de la Xina i un any abans de l'esclat dels disturbis de Hong Kong. L'escena final té el personatge de Tony Leung Chiu-wai xiuxiuejant els seus secrets al forat de l'arbre, recordant els anys desapareguts. Marca el final d'una època i l'alba d'un futur desconegut, cert a la pel·lícula, així com per a la realització de pel·lícules de Wong i el destí de Hong Kong.
Etiquetes populars: Subministraments de crispetes de blat de moro de cinema, Xina, proveïdors, fabricants, fàbrica, personalitzats, a l'engròs, compra, preu, fet a la Xina
